Las niñas y niños de Petits de nuestro centro han estado trabajando estos días en un proyecto muy creativo.
Este proyecto, nace de su propia necesidad. Un día, una familia llevó un cuerno de ciervo a clase, y este suceso despertó la curiosidad del aula. A partir de ahí, decidieron hacer un proyecto sobre los ciervos, renos, etc…
La tarea final ha sido la elaboración de este cuento.
Ha quedado tan chulo que hemos pensado en participar con él en el 22º Premio Sambori de Literartura en Valencià.
Queremos compartirlo con vosotr@s.
El ren que va perdre una banya.
Hi había una vegada, en unes muntanyes llunyanes, vivía un ren. El ren era molt feliç corrent per la muntanya i menjant carlotes, li agradaven molt.
Tot va canviar un dia que al despertar-se va adonar que alguna cosa no era igual, el cap li cedia cap a un cantó. Espantat per aquesta sensació tant extranya, va anar a mirar-se al riu.
Pobre ren! Quin desconsol. Al descubrir que li mancava una banya.
Plorava i plorava, sense poder parar. Als seus plors van acodir els animals del bosc, eren els seus amics I amigues I el volien ajudar.
Els cérvols van pensar que li fabricarien una banya amb peces de construcció, martelle en mà es van posar a treballar, un caragol, una rosca, Martell, claus… en un abrir i tancar d’ulls ja el tenien acabat.
– És molt maca- va dir el ren – Però pesa massa.
– Tensa raó – van dir els cérvols – ho sentim molt.
Els llops també volien ajudar i van anar a buscar un material més lleuger. Modelaven la plastilina com si fossin pastissers. Una flamant banya, va eixir d’aquella feina.
– És molt maca- va dir el ren – Però pesa massa.
– Tensa raó – van dir els cérvols – ho sentim molt.
Els conills, no es volien donar per vençuts i van anar a buscar a la Caixa de les joguines, a veure que trobaven. En un tres i no res, havien format una colorida banya amb pius.
– És molt maca- va dir el ren – Però em puc punxar.
– Tensa raó – van dir els conills – ho sentim molt.
Tots els animals estaven tristos, perquè no podien ajudar al seu amic. El ren de tant plorar, li van agafar moltes ganes de beure aigua i va anar cap al riu, va beure un glop darrera altre.
En alçar el cap, es va quedar de pedra, no es ho podia creure, del seu cap, on abans hi havia la seua preciosa banya li eixia una altra!
Va córrer cap a on estaven els seus amics i amigues, explicant el que havia passat. Tots i totes es van posar molt feliços, als rens igual que als cérvols les banyes els hi ixen cada cop que les perden en època de cel. Estaven tan contents que van decidir celebrar un a festa, amb música, confeti i sobretot… moltes carlotes.
